La meua fàbrica de nines

Ja fa més de nou mesos des que vaig fer Lorilori, la meua primera nina. Des d’aquell moment les nines Waldorf han acompanyat les meues nits a les estonetes de sofà i sèrie després que Melina s’haja adormit. 

Aquesta darrera setmana dues amigues m’han preguntat per aquestes nines Waldorf, una d’elles em preguntà si tenia una fàbrica de nines i em va fer tanta gràcia la idea, que vaig pensar que era hora de dedicar-li al tema un altre post. 

Com ja sabeu, m’agrada molt fer manualitats, especialment tot allò que tinga a veure amb la tela, la llana, el cotó, el fil i les agulles. Em resulta molt estimulant física i emocionalment, el tacte dels materials naturals, l’estètica de la meua taula de treball on van succeint-se diverses combinacions de matèries primeres i colors que, poc a poc prenen forma, donen pas a un cos blanet que, després, esdevé una nina amb expressió i personalitat pròpia. Perquè cada nina és especial, és única i per a una persona diferent. 

Quan vaig acabar Lorilori van començar a arribar els primers encàrrecs. Des de llavors he fet dos bebès i cinc nines més, i altres quatre que tinc actualment a mitges. L’artesania difícilment pot ser un negoci quan et dediques a altres coses, perquè els materials són cars i la creació porta molt de temps, però és molt reconfortant saber que estàs fent un joguet especial per a un xiquet, que es convertirà en el seu company de jocs. Em sent una mica com Geppetto amb les seues titelles, perquè aquestes nines cobren vida i es fan un lloc al cor dels xiquets que desenvolupen amb elles les seues emocions i fan amb elles les seues primeres pràctiques de relacions afectives mitjançant el joc simbòlic. 

Tot i que alguns em seguiu a instagram o pinterest, vull fer recopilació de les nines que he fet fins ara, cadascuna amb la seua història. 

Les primeres nines que vaig fer per encàrrec anaren a la Domus Baebia, una grega i una romana vestides amb peple i estola.  Elles representen la conjunció de les meues grans passions, el món clàssic i les manualitats. 

A continuació vaig començar les nines per als xiquets de les meues companyes del taller de lactància,  des del principi em va fer molta il·lusió que confiaren en mi i em va agradar molt fer cada nina pensant en el xiquet que jugaria amb ella. A més, cadascuna porta roba feta a partir de roba dels propis xiquets, el que les fa encara més especials i personals. 

En primer lloc, la meua primera moreneta, amb cabells de llana de mohair. Gràcies a les teles i les llanes de Loralora, orgàniques i sense tints tòxics, les nines poden tenir qualsevol tonalitat de pell.  

Amb la mateixa tela per a la pell, vaig fer-li a Melina el seu bebè, la seua nina predilecta. El vaig fer amb un pijama de Melina de bebè, però de tant de jugar s'ha trencar i hui mateix li hem fet un nou pijama i gorret amb una tela preciosa de Mimidae. 

Després, el meu primer "xiquet", rosset i amb una tècnica diferent per a cosir els cabells.  Per a ell vaig fer un conjunt combinant la tela de dos pijametes de bebè. Un plaer! 

Una altra nina, de pell rosada i cabells de dos colors. També porta un vestit inspirat en un vestit de la xiqueta. 

Després vaig fer un altre bebè per a regalar, també amb un pijameta de quan Melina era menuda. Aquestos bebès són molt senzills, però blanets, molt agradables i amorosos i als xiquets tan xicotets els encanten. 

I aquestes són les nines que tinc entre mans. Quatre nines més per a quatre xiquets del taller. Poc a poc anirant prenint alé i esdevindran companyes de jocs. 

Us agraden? Quina és la vostra favorita? Els vostres fills juguen amb nines de tela? Conteu-me la vostra experiència!