A la recerca d'escoleta

Si tens fills menors de 3 anys aquesta època de l'any és moment de prendre decisions: si anirà o no a l'escoleta el curs vinent, i si la resposta és que sí, cal triar-la; o quins col·legis demanaràs si ha de començar ja "al cole dels grans", tema complicat també, ja que t'has d'estudiar la legislació per entendre tot allò dels punts, les ajudes de Conselleria, etc. Amb aquesta entrada m’agradaria compartir amb vosaltres el nostre procés de tria d'escoleta.

Amb un recent trasllat de domicili, la cosa es complicava, ja que en el nostre nou municipi no coneguem ningú i no teníem referències de cap centre d'educació infantil. Per a nosaltres, que des del seu primer minut de vida hem tractat de respectar-la al màxim, tractar-la com a una persona amb les seues necessitats emocionals i els seus propis ritmes, era molt important trobar un lloc on, si més no, combregaren amb el nostre estil de criança. Deixar la persona que més estimes en mans desconegudes és un salt de fe i cal, almenys, saber que els seus principis s'acosten als teus.

La distància a casa, la llengua vehicular, les fonts d'inspiració pedagògiques, la relació amb les famílies i, el que és més important, el respecte als xiquets, a les seues necessitats emocionals i al seu ritme maduratiu, són alguns dels barems per fer la tria. Però, com saps, en una visita breu, si el centre serà o no respectuós amb la teua filla?

Amb l’ajuda de la meua tribu, les “mares boges” del taller de lactància del Peset, elaboràrem una llista de preguntes que podien ajudar-nos en la tasca. Em van ajudar molt a sentir-me segura durant l'entrevista, perquè sabia que no oblidaríem res important. La compartisc amb vosaltres per si a algú li pot ser d’utilitat:

·         Filosofia educativa/de criança

·         Com és el periode d’adaptació

·         Control d’esfínters: com el treballen.

·         Tenen temps per al joc lliure?

·         Resolució de conflictes: com els gestionen.

·         Els “obliguen” a fer les activitats que es proposen a classe?

·         Empren llibres de text?

·         Com dormen?

·         Com dinen?

·         Ratio per grup.

He de dir que finalment va resultar molt fàcil la tria. Dels dos centres que visitàrem, un ens va agradar molt, el segon gens. Abans de fer cap pregunta, sols observar la persona, el seu to de veu, la seua manera de tractar Melina; escoltar el seu discurs, veure quins aspectes prioritzen en la seua presentació del centre, observar el centre, les aules, el pati, etc, ja et dóna una idea de com funcionen, una primera impressió que per a nosaltres va ser molt important.

En pocs mesos arriba per a Melina i per a mi el final d'una etapa, la de la fusió absoluta mare-bebé, la meua reincorporació a la feina i l'entrada de Melina a l'escoleta. El terratrèmol emocional que em suposa aquest fet el deixaré per a una altra ocasió, perquè ni tan sols sóc capaç de posar-ho per escrit, i tampoc entraré en el debat de si és bona o no l’escoleta per a un bebé. En el meu cas, tinc claríssim que Melina anirà a l’escoleta no perquè pensem que li cal, sinó perquè em cal a mi com a persona, necessite retrobar-me amb la dona que era abans del seu naixement i fusionar-la amb la dona que sóc ara. I confie que en el procés arribe a ser millor persona, millor professora i millor mare.