L'Odissea del Bexsero

Fa uns mesos decidírem finalment vacunar Melina contra el Meningococo B, la famosa “bexsero”. Ens va costar decidir-nos perquè el darrer any les informacions sobre aquesta vacuna han sigut prou confuses i fins i tot contradictòries. Alguns pediatres no la recomanaven perquè els seus beneficis no estaven suficientment comprovats i els seus possibles efectes secundaris no del tot clars. Nosaltres som partidaris de les vacunes, pensem que són beneficiones per a la nostra filla i per a la societat, perquè ajuden a erradicar malalties que, d’altra banda, podrien ser molt perilloses. Ara bé, confiem en les autoritats sanitàries i quan una vacuna no està al calendari oficial ens entren els dubtes.

Respecte a les vacunes ocorre al territori espanyol que cada comunitat autònoma té un calendari diferent i es pot donar el cas d’una família que es canvie de comunitat i, en el trànsit, “perda” vacunes i altres li siguen oferides dues voltes. Un despropòsit, però no l’únic.

Amb les vacunes fora de calendari és tot un despropòsit darrere un altre. En primer lloc, si una vacuna la recomanen, allò “normal” és posar-li-la a la teua filla, però resulta que pot costar molts diners i totes les famílies no poden permetre’s comprar-la. No era la sanitat universal i gratuïta? I com és que vacunes contra malalties que poden ser perilloses no estan a l’abast de tothom?

Però a més, amb la famosa bexsero passa altra cosa: no hi ha prou suministre. Vas a la farmàcia i t’has de posar en llista d’espera, ara mateix, fins i tot de sis mesos, nosaltres ja en portem tres. I aquesta setmana ens hem assabentat de per què la llista és tan lenta. Les farmàcies, contra les recomanacions de l’AEP i altres organismes, venen les dosis quan tenen totes les que necessita un xiquet. Si són menors d’un any, necessiten tres dosis, doncs fins que no tenen les tres, no t’avisen. Això ens han contestat aquest matí en una farmàcia d’Alboraia, que ens avisaran quan tinguen les dos que ens calen. Jo, sorpresa, li he preguntat a la farmacèutica si no era millor anar repartint les dosis que arriben, ja que entre una i altra cal que passen, com a mínim (no màxim), dos mesos. Si anem repartint, més xiquets hi haurà vacunats, és a dir, protegits, és a dir, que la malaltia estarà més controlada i això és bo per a tots, no? No hi ha prou suministre o estem jugant a “sálvese quien pueda”? La resposta m’ha deixat bocabadada: “tothom no és de la mateixa opinió i a més, amb aquest tema hi ha molta histèria”. Perdó? Histèria? I si hi ha histèria, no és tasca del professional tranquil·litzar els pares, assegurar-los que tindran les dosis següents quan siga el moment i garantitzar que quanta més població possible estiga protegida?

Potser al cap i a la fi aquesta no és la qüestió, les farmàcies fan allò que més els convé. Potser la veritable qüestió és, d’una banda, per què una vacuna important no està al calendari oficial (és a dir, que la gestionen els Centres de Salut) i, més enllà, per què la farmàcia no està gestionada per l’Estat i els medicaments suministrats directament pels centres de salut, en les dosis adeqüades i a les persones que els necessiten.