dilluns, 20 de març del 2017

La nostra taula de les estacions: Benvinguda, Persèfone!


Hui ja podem dir-ho, ja és primavera!

Tot i que físicament mai m’ha caigut massa bé, m’encisa aquest moment de l'any. Torna a calfar el sol, torna la mànega curta, la natura s’ompli de color… torna la vida. Amb la perspectiva del bon temps, la meua creativitat augmenta i estic mentalment més activa, amb mil projectes al cap.

Enguany, que estic descobrint la pedagogia Waldorf, volia començar amb Melina una taula de les estacions. Podeu llegir més sobre les taules d’estacions ací o ací. Es tracta, en resum, de dedicar un lloc especial per a representar, dins de casa (o l’escoleta) què està passant en la natura: unes teles per decorar amb els colors de l’estació, algunes figuretes que representen animals, plantes, personatges o festes i els “tresors” que els més menuts troben a la natura, com ara pedres, fulles, flors, pinyes, conxes, etc.

Nosaltres hem decidit començar aquest projecte, que em sembla preciós, a la nostra manera particular. M’agrada pel que significa de connexió amb la natura, perquè pot ser una altra forma d’alliberar la nostra creativitat, pot donar peu a fer coses juntes i perquè és una excusa fantàstica per introduir alguns elements de la mitologia clàssica. La taula d’estacions Waldorf incorpora uns personatges que apareixen als contes Waldorf i representen diversos fenòmens naturals, com el rei Hivern, la mare escarxa, etc. Són molt bonics, però gens mediterranis i qui em coneix sap que la meua vida no tindria sentit sense l’antiguitat clàssica, perquè he crescut amb ella i he acabat convertint-la en la meua professió. No puc no presentar-li-la a Melina, encara que ella decidirà si li interessa o no…

Doncs bé, hem començat per la primavera, que és el principi, άνοιξη (/άnixi/) en grec, que significa “obertura”. La vida s’obri pas de nou. A la mitologia grega, el mite de Deméter i Persèfone serveix per explicar les estacions. Els misteris d’Eleusis, que recreen el mite de les dues deesses, eren una de les manifestacions religioses més importants de l’Atenes clàssica. Si us interessa el tema, us deixe uns fragments de l’himne homèric a Demèter, en ell s’explica com Hades segresta Persèfone, Demèter entristeix tant que oblida tenir cura de la terra, i apareix l’hivern. Quan Persèfone torna a casa de sa mare, per passar sis mesos amb ella, Demèter permet que torne la vida a la natura.

Aquesta és la nostra taula de Primavera:



A poc a poc, des que decidírem fer la taula, han anat apareixent en ella una sèrie d'elements fins que, aquest matí, hem posat Persèfone. Cada dia pel matí saludem la taula i li explique a Melina alguna cosa sobre ella.

Què tenim en la taula:

Unes branques d'olivera i romaní. Molt mediterrani. Representen la natura més salvatge i la deesa Atenea. Per què? Perquè m'agraden!

Unes floretes artificials que teníem per casa i que ens va parèixer que li van bé.

   

La família Primavera. Es tracta d’un joc de “peg dolls”, ninotets de fusta d’una sola peça que es poden pintar, vestir o decorar al gust. Jo els he pintat amb aquarel·les dels colors de la primavera.




Dos nanets del bosc de tela suau. Són comprats, però em van semblar molt tendres i a Melina li encanten.




Demèter. Aquesta figura de taula està feta amb llana cardada, amb la tècnica del feltrat en sec. Per fer-la, he seguit aquest tutorial de la Mare Rosada i l’he personalitzat canviant la capa per una espècie d’himàtion i afegint-li un ram de blat a les mans. Demèter serà per a nosaltres la Mare Terra, estarà sempre present, però anirà canviant la seua indumentària segons l’estat d’ànim de la natura.






Persèfone. Està feta amb un kit per fer una fada Waldorf i aquest tutorial, sols que jo l’he feta sense ales. M’agraden molt aquestes fades i crec que representen molt bé la innocència de Persèfone.


Dues papallones: en aquest cas he improvisat. He fet el cos amb llana cardada i les ales seguint la tècnica de les fades. A Melina li agrada molt el conte de l’Erugueta Goluda (que tenim en noruec, gràcies a una antiga alumna a qui estime moltíssim) i m’agradava la idea de representar en la taula les papallones, perquè crec que una eruga amaga en ella mateixa el cicle de la natura, la mort i el renaixement que implica la primavera.



Un grapat de pedres pintades. Les va agafar ella mateixa un dia al parc, és el primer que ha agafat per guardar i em sembla un primer tresor fantàstic per lluir a la nostra taula.




Un conte il·lustrat, sense textos, amb imatges de la primavera. Aquestos llibres son molt bonics i fantàstics per inventar històries. També podeu posar dibuixos, fotografies, postals… També hem posat una fadeta que tenia des fa molt de temps i que, com va plena de floretes, representa també la primavera.


Melina encara és menuda, però ens ha sorprès molt perquè s’acosta a la taula, saluda els ninotets, toca les pedretes i després torna a deixar-ho tot al seu lloc. Aquest és l’objectiu, que puga interaccionar amb la taula, però respectar l’espai.

Seguirem gaudint amb la nostra taula i us mostrarem què fem quan arribe l’estiu. De moment, benvinguda de nou, Persèfone!


dimecres, 8 de març del 2017

8 de març de 2017, Dia Internacional de la Dona

Feliç dia de la dona, Melina. Hui només puc desitjar-te una cosa, que tu necessites lluitar una miqueta menys. Mentre, jo continuaré fent-ho per les dues. 

T'estime més que al món sencer! 

dissabte, 4 de març del 2017

L'Odissea del Bexsero

Fa uns mesos decidírem finalment vacunar Melina contra el Meningococo B, la famosa “bexsero”. Ens va costar decidir-nos perquè el darrer any les informacions sobre aquesta vacuna han sigut prou confuses i fins i tot contradictòries. Alguns pediatres no la recomanaven perquè els seus beneficis no estaven suficientment comprovats i els seus possibles efectes secundaris no del tot clars. Nosaltres som partidaris de les vacunes, pensem que són beneficiones per a la nostra filla i per a la societat, perquè ajuden a erradicar malalties que, d’altra banda, podrien ser molt perilloses. Ara bé, confiem en les autoritats sanitàries i quan una vacuna no està al calendari oficial ens entren els dubtes.


Resultat d'imatges de meningococo b imagen
Resultat d'imatges de meningococo b imagen


Respecte a les vacunes ocorre al territori espanyol que cada comunitat autònoma té un calendari diferent i es pot donar el cas d’una família que es canvie de comunitat i, en el trànsit, “perda” vacunes i altres li siguen oferides dues voltes. Un despropòsit, però no l’únic.

Amb les vacunes fora de calendari és tot un despropòsit darrere un altre. En primer lloc, si una vacuna la recomanen, allò “normal” és posar-li-la a la teua filla, però resulta que pot costar molts diners i totes les famílies no poden permetre’s comprar-la. No era la sanitat universal i gratuïta? I com és que vacunes contra malalties que poden ser perilloses no estan a l’abast de tothom?
Però a més, amb la famosa bexsero passa altra cosa: no hi ha prou suministre. Vas a la farmàcia i t’has de posar en llista d’espera, ara mateix, fins i tot de sis mesos, nosaltres ja en portem tres. I aquesta setmana ens hem assabentat de per què la llista és tan lenta. Les farmàcies, contra les recomanacions de l’AEP i altres organismes, venen les dosis quan tenen totes les que necessita un xiquet. Si són menors d’un any, necessiten tres dosis, doncs fins que no tenen les tres, no t’avisen. Això ens han contestat aquest matí en una farmàcia d’Alboraia, que ens avisaran quan tinguen les dos que ens calen. Jo, sorpresa, li he preguntat a la farmacèutica si no era millor anar repartint les dosis que arriben, ja que entre una i altra cal que passen, com a mínim (no màxim), dos mesos. Si anem repartint, més xiquets hi haurà vacunats, és a dir, protegits, és a dir, que la malaltia estarà més controlada i això és bo per a tots, no? No hi ha prou suministre o estem jugant a “sálvese quien pueda”? La resposta m’ha deixat bocabadada: “tothom no és de la mateixa opinió i a més, amb aquest tema hi ha molta histèria”. Perdó? Histèria? I si hi ha histèria, no és tasca del professional tranquil·litzar els pares, assegurar-los que tindran les dosis següents quan siga el moment i garantitzar que quanta més població possible estiga protegida?

Potser al cap i a la fi aquesta no és la qüestió, les farmàcies fan allò que més els convé. Potser la veritable qüestió és, d’una banda, per què una vacuna important no està al calendari oficial (és a dir, que la gestionen els Centres de Salut) i, més enllà, per què la farmàcia no està gestionada per l’Estat i els medicaments suministrats directament pels centres de salut, en les dosis adeqüades i a les persones que els necessiten.