"Ja dorm tota la nit?"

El títol d’aquesta entrada és una de les preguntes que més hem escoltat durant els quasi nou mesos de vida que té Melina (junt a “és bona?” i alguna altra…). Us avance que sí, Melina dorm tota la nit, però ni seguida, ni en la seua habitació, ni en el bressol.

Els pediatres i psicòlegs, respecte a l’assumpte del dormir, es poden dividir en dos grups, pro i anti Estivill. Els pro aconsellen posar al bebè a dormir al seu bressol despert, per tal que aquest aprenga a dormir a soles, sense la presència o contacte amb els seus pares. Si cal, se’l deixa plorant, per tal que aprenga que plorar no li servirà de res. Nosaltres ens hem decantat pels anti Estivill, no tant per conviccions, com per una qüestió d’entranyes, seria completament incapaç de posar-ho en pràctica. Em sembla més raonable que un bebè que depèn dels adults per a tot (menjar, vestir-se, estar net, moure’s…), ho faça també per a dormir, i més raonable dormir en braços o amb la mamella que deixar plorar en el bressol, perquè no crec que deixant-lo plorar aprenga a dormir, sinó més bé que els seus pares no aniran quan els necessite (a més, molts autors alerten de les conseqüències neurològiques de deixar un bebè plorant, per a més informació, podeu llegir aquesta declaració signada per diversos professionals de la salut i l’educació. 

Què proposen, aleshores, aquests autors (Rosa Jové, Yolanda González, CarlosGonzález, Jesús Garrido, etc)? Doncs, amb diferents estils, bàsicament, fer allò que facilite la son de tota la família, sense llàgrimes, drames ni culpabilitats. Si el bebè dorm al bressol, fantàstic, si no, cal respectar els seus ritmes i adaptar-se de la manera que millor funcione. Especialment interessant em sembla el llibre de Rosa Jové, Dormir sin lágrimas, on explica l’evolució de la son dels bebès, les característiques de la seua manera de dormir i com podem adaptar-nos a ells sense passar les nits en blanc. Nosaltres començàrem a dormir quan deixàrem d’intentar que dormira en el bressol, perquè això suposava el següent ritual: mamar més d’una hora, passar-la al bressol, despertar-se i plorar, agafar-la en braços, dormir-la i tornar a deixar-la al bressol, i així dos o tres voltes fins que es quedava. Com que mamava cada tres hores com a molt, si estava una hora mamant i tardàvem altra en deixar-la al bressol, sols ens quedava una per a dormir. Amb nosaltres al llit, i més des que vaig aconseguir donar-li gitada, no ens alcem pràcticament mai i dormim més temps i més tranquils, perquè sabem que la sentirem abans que plore.

El nostre llit, amb el llibre que llegim Melina i jo abans de dormir estos dies. 

Alguns et diuen que quan “allargue les presses” dormiràs més. Però quan la lactància és a demanda, no existeixen conceptes com “ja li toca” o “la pressa de les 2:30”, per tant, no pots eliminar una pressa a voluntat, especialment si és en mig de la nit. Tanmateix, des que tornàrem de vacances, quasi totes les nits dorm a soles en un llitet que hem posat al costat del nostre. Sembla que no, però passar de dormir pegada a nosaltres tota la nit, a fer-ho sense necessitat de contacte permanent, és un canvi molt important per a nosaltres. Amb el temps, serà més autònoma i ella mateixa reclamarà la seua habitació. Mentre, feliços somnis a tothom!

BLW de viatge

La darrera entrada que vaig escriure la vaig dedicar a fer la llista de les coses que havíem de portar a la maleta per a les nostres primeres vacances d’estiu com a família. La bona notícia és que no oblidàrem res i no calgué anar d’urgències a comprar (res per a Melina, perquè a mi em picaren tots els mosquits i bitxets diversos del Delta de l’Ebre). 

La segona bona notícia és que, excepte perquè no li agrada molt el cotxe i hem de fer coincidir els desplaçaments amb els moments en què es queda dormida, les vacances han sigut prou paregudes al que estem acostumats. Hem fet unes quantes excursions per la zona, hem passat calor, i hem gaudit de la gastronomia del lloc. Els tres!

Una de les vistes privilegiades que hem pogut gaudir aquestes vacances, des de Paüls. 

Una de les grans virtuts del BLW, o deixar que els xiquets aprenguen a menjar a soles, és la facilitat que dóna per eixir a dinar fora de casa. És cert que embruta prou, perquè encara no controla del tot i li cau molt, però no és res que no puguen solucionar uns quants tovallons de paper i els reflexos de “Flash” que estem desenvolupant els darrers mesos. Tanmateix, això pot ser una mica estressant i sabem que algunes persones prefereixen els tarrets de triturats quan dinen fora de casa, perquè faciliten prou la feina. Nosaltres ho intentàrem, vaig estar mirant al supermercat per comprar algun per ocasions puntuals, però tot porta sal, molts porten sucre i diversos components que no ha tastat i altres que no acaben de fer-me gràcia (oli de colza, oli de gira-sol i d’oliva en un mateix potet, midó de dacsa…). A més, tots són “menús” complets, però clar, si hi ha algun ingredient que encara no ha provat, no m’abelleix donar-li’n per primera volta un dia fora de casa, perquè si té una reacció al·lèrgica o una intolerància, l’esglai pot fer història.

Melina menja de tot: fruita, verdura, cereals, llegums, carn, peix i ous. Com que no cal triturar res, només cuinar-ho sense sal, ha sigut molt fàcil demanar-li menjar fora de casa (una truita a la francesa, una tomaca amb oli, un poc de pa, unes verduretes a la planxa, etc). I, d’altra banda, tenint cuina a la casa, també hem pogut fer-li el menjar i portar-lo en una bossa-nevera fins l’hora de dinar, te’l calfen o acaben de cuinar en el restaurant sense problema i saps què menja la xiqueta en tot moment. A més, dinar fora de casa ens ha servit per què Melina descobrira la forqueta, que encara no havia emprat i que controla (amb l’aliment ja punxat) amb una facilitat sorprenent.

L’any vinent, que ja podrà menjar amb sal i haurà tastat moltes més coses, dedicarem el mes d’abans a oferir-li olives, iogurt, cogombre, i alguna coseta més… I anirem a tastar el tzatziki on cal! 

Vacances!

Per fi! És 1 d’agost, ja estem de vacances! Potser penseu que estant d’excedència no note la diferència, però sí: estem els tres, per tant la logística és molt més fàcil i a més, se n’anem de viatge. I això sí és una gran diferència! Ja ens estrenàrem amb Melina anant uns dies a Còrdova en Setmana Santa, així que no som novells del tot, però m’ha semblat bona idea fer un post sobre el tema.

Diuen que quan tens fills s’acaben les vacances tal i com les coneixies… Jo no crec que siga per a tant, de fet, sempre he pensat que, en el fons, la gent no canvia tant la seua manera de fer vacances. Qui abans de tenir fills anava de “resort” amb polsereta i tot pagat, ara anirà a Marina d’Or. Qui feia vacances d’aventura, les continuarà fent amb el xiquet amb la motxilla i qui és, com nosaltres, més de turisme urbà i si pot ser fora d’Espanya, també ho tornarà a fer. Això sí, adaptant ritmes i maletes a les noves necessitats de la família.

Nosaltres pensàvem anar a Grècia este estiu, perquè ens morim de ganes que Melina pose un peu al nostre paradís, però finalment hem decidit deixar-ho per a l’any vinent, quan el cotxet pesarà menys i l’alimentació estarà completament establerta. Enguany tornem a Catalunya (potser sí eixim a l’estranger, després de tot ;). I clar, cal fer maletes i posar-ho tot al cotxe. Ho aconseguirem? Com que jo sóc molt de fer llistes, he fet una per a Melina, us la deixe, si ja sou pares i em deixe alguna cosa important, s’accepten suggeriments, si ho sereu pròximament, no patiu, que en una maleta mitjana cap tot!

LLISTA:

• Roba (com que hi haurà rentadora, agafe per a cinc dies, però clar, ella per a cinc dies necessita el doble de canvis).
• Bodies (per a dormir).
• Pitets.
• Una muda de roba d’entretemps per si de cas.
• Barrets, banyador i samarreta anti-UV, tovallola de platja i de bany.
• Un llençolet per si alguna vesprada refresca.
• Necesser: gel, crema per al cos, la cara (que la baba irrita molt la pell) i el culet, gasetes, sèrum, raspall, tovalloletes (de paquet, per a fora de casa; de bambú llavables per a casa, que les altres li irriten molt el culet), canviador i bolquers (esta volta de paper, que estem de vacances i volem estalviar-nos una mica de feina).
• Farmaciola: paracetamol, termòmetre, medicament per als mocs (no vull posar marques) i aspirador nasal, pegats de citronel·lal, loció de calamina per si no funcionen els pegats i gel d’àrnica per als possibles colps.
• Joguets.
• Mossegadors (que estan eixint les dents).
• Una tela per posar en terra.
• Intercomunicador.
• Trona portàtil (plat, got i pitet de dinar).
• Piscina inflable (que fa molta calor!).
• Motxilla. 

Tampoc és per a tant, no? Això, el cotxet i les nostres maletes. Com que Melina no menja purés, no cal dur trituradora ni cap altre utensili especial de cuina, amb una paella i una olla ens apanyem perfectament. Segur que no ens deixem res, a la tornada us conte l’experiència.

Bones vacances a tothom!

PD: Embarassades del món, molts ànims amb la calor! Si viviu al sud, fugiu al nord, i si ja esteu al nord, no baixeu!